Alguns llocs desafien les paraules. Reclamen presència. Temps i espai: la velocitat de la llum és un d'aquests llocs. A la costa occidental d'Eivissa, aquest cercle megalític modern s'alça com un marcador celeste, tallat no pels antics, sinó per mans humanes l'any 2014. Creat per l'artista terrestre Andrew Rogers i per encàrrec del fundador del Cirque du Soleil Guy Laliberté, les seves imponents columnes de basalt evoquen les geometries sagrades de Stonehenge, la pedra cosmètica que mesura l'estabilitat del cicle.
Aquest monument va ser dissenyat per ser vist no només des de terra, sinó des de l'aire; la seva escala completa s'aprecia millor des de dalt. Potser aquesta idea va ressonar amb Guy Laliberté, que el 2009 es va convertir en el primer turista espacial canadenc, orbitant la Terra a bord de l'Estació Espacial Internacional. Després de veure el món des de dalt, li va fer voler marcar la Terra amb alguna cosa que parlés al cel?
"L'univers no es pot llegir fins que no hem après l'idioma i ens hem familiaritzat amb els caràcters en què va ser escrit", va observar Galileu una vegada. "Està escrit en llenguatge matemàtic i les lletres són triangles, cercles i altres figures geomètriques".
Galileo Tweet
Aquest lloc et fa pensar en el temps. Se sent com un rellotge gegant, calibrat al moviment dels planetes. Les ombres entre les pedres es mouen, s'estiren i s'encongeixen a mesura que passa el dia.
Les pedres estan quiets, però tot el que les envolta es mou. La llum canvia, les ombres s'allargan i s'esvaeixen, el mar puja i baixa. El sol juga mala passada al basalt, traient flaixos vermells i ratlles d'or de la seva superfície fosca.
El univers no es mide en minutos y horas, s'estira, es dobla, es deforma. La llum del sol tarda ocho minuts en arribar a nosaltres. ¿Y las estrellas de arriba? Les vemos com eren molt temps, la seva llum segueix viatjant a través del temps per arribar a nosaltres.
No són només les pedres les que fan que aquest lloc sigui estrany i bonic. És on es troben, en un tram accidentat de la costa occidental d'Eivissa, on acaba la terra i comença el mar. Aquesta línia, l'horitzó, se sent com un llindar entre mons.
Durant segles, fenicis, romans, àrabs i catalans han caminat per aquestes costes, cada civilització atreta per aquest lloc, deixant alguna cosa enrere. Què van veure quan van contemplar aquesta extensió interminable? Van sentir la mateixa atracció, el mateix anhel de saber què hi ha més enllà?
El llenguatge ocult del temps i l'espai són les matemàtiques. El seu disseny està inspirat en la seqüència de Fibonacci, el patró que regeix el creixement de galàxies, huracans, petxines marines i gira-sols:
1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89
Cada nombre de la seqüència de Fibonacci és la suma dels dos que el precedeixen, cosa que suggereix que el creixement no és lineal sinó continu, connectat i sempre evolucionant a partir del que va passar abans.
L'espaiat de les pedres segueix aquesta proporció, fent ressò dels patrons del món natural, creant subtilment una sensació d'harmonia que sentim, fins i tot si no la reconeixem immediatament.
Can Frare està encantat de suggerir-vos una ruta clara i detallada, amb l'ajuda d'un programari com View Ranger o Wikiloc, o bé d'organitzar una guia per portar-vos a una excursió memorable a Eivissa.
Qui era Fibonacci?
Nascut Leonardo de Pisa, Fibonacci va canviar el curs de les matemàtiques europees. El seu text de 1202, Liber Abaci, va introduir el sistema de numeració hindú-àrab (0–9) a Occident, substituint els feixucs números romans que durant molt de temps havien dificultat els càlculs complexos. Imagineu-vos que intenteu restar XXC de CL, o multiplicar V per C, no és estrany que les idees de Fibonacci hagin transformat la manera com el món mesurava, comerciava i construïa.
Però Fibonacci no era un geni solitari. El seu treball va ser una continuació del coneixement transmès a través de generacions, des de matemàtics indis com Brahmagupta (590–670), fins a erudits àrabs com Al-Khwarizmi (el text del qual Al-Jabr del segle IX ens va donar la paraula "àlgebra"). Fibonacci no va ser pioner en aquests pensaments; va ser un relé d'una transmissió gegant d'idees matemàtiques des dels antics grecs als estudiosos indis, fins a Bagdad i, finalment, al segle XII, de nou a Europa.
Les matemàtiques sempre han estat un llenguatge universal, avançant a través de la transmissió i l'adaptació. Igual que la seqüència de Fibonacci en si, cada pas es basa en el coneixement dels que van venir abans.
Aquesta idea —que la saviesa es porta endavant, es construeix, es perfecciona— se sent adequada aquí. Temps i espai és un monument contemporani, però parla del mateix instint humà que va construir Stonehenge: el desig de mesurar l'infinit, d'entendre el nostre lloc dins d'ell.
Per a aquells que busquen viure Eivissa més enllà de les seves platges, Time and Space és un escenari perfecte per a la meditació al capvespre o el ioga, un moment de quietud a la vora del món.
Aquestes pedres no ofereixen conclusions; conviden a la reflexió.
Fotos de Deborah Arpino
© Copyright 2025 Can Frare Ibiza