El pàdel és per tot arreu a Eivissa. Amb 50 pistes a tota l'illa, és un joc integrat en la vida quotidiana, tant part del ritme aquí com els dinars mediterranis tardans i les postes de sol daurades. A tot Espanya hi ha més de 20.000 jutjats i uns sorprenents 5,5 milions de persones —el 10% de la població— juguen regularment. Compareu això amb el Regne Unit, que només té 200 pistes en total, i comenceu a entendre per què els visitants de Can Frare sovint arriben sense haver sentit a parlar del pàdel, només per marxar preguntant-se com han viscut sense ell.
Aquesta és la teva invitació per provar un esport que està explotant arreu del món: un esport social, ràpid, addictiu i dissenyat per a la diversió.
Per a aquells que no el coneguin, el pàdel es descriu millor com un híbrid de tennis i esquaix. Jugat en una pista més petita tancada per parets de vidre, permet jugar la pilota fora de la paret del fons, afegint un element d'estratègia i pensament ràpid. La pista té aproximadament un terç de la mida d'una pista de tennis, creant un joc ràpid i reactiu on els angles importen tant com la potència.
A diferència del tennis, els serveis sempre són a les aixelles, cosa que facilita l'inici del joc i garanteix ral·lis més llargs i fluids. L'espai tancat manté l'acció constant, recompensant el control de la força. I com que sempre es juga en dobles, cada partit es tracta tant de treball en equip i tàctiques com d'habilitat individual.
Hi ha alguna cosa sobre el pàdel que el fa atractiu a l'instant. Potser és la facilitat d'agafar una raqueta i remuntar en qüestió de minuts, sense la corba d'aprenentatge pronunciada del tennis. El servei a l'aixella elimina la pressió d'una sortida a alta velocitat, fent-lo sentir acollidor fins i tot per als jugadors primerencs. O potser és el fet que el pàdel sempre es juga en dobles, és a dir, cada punt és una experiència compartida. Amb dues pistes, el joc s'amplia: vuit jugadors intercanviant socis, equilibris de nivells d'habilitat, competició en augment i rialles omplint l'aire.
A Eivissa és habitual veure grups d'amics dirigint-se a les pistes a primera hora del vespre, acabats de sortir de la platja, les raquetes a la mà, les rialles a l'aire. És un joc tan popular entre les dones com entre els homes, un esport que no depèn de la potència sinó de la col·locació, la precisió i el ritme. Fins i tot a nivell professional, el pàdel és menys de força bruta i més de posicionament intel·ligent, un esport que es pot practicar amb intensitat o a ritme relaxat.
La seva accessibilitat fa que sigui realment multigeneracional. Pares i fills poden jugar junts, com també els avis i els néts, ajustant el ritme al seu nivell. I, a diferència de molts esports a l'aire lliure, es pot practicar molt després de la posta de sol. Amb pistes il·luminades a tota Eivissa, el pàdel cobra vida a la foscor, quan l'illa es refreda i l'aire de la nit transporta el so dels ral·lis fins al vespre.
El pàdel no es va crear en un laboratori esportiu ni per una federació. Va néixer de l'amor, l'oci i una mica de creativitat de la jet-set. L'any 1969, a Acapulco, Mèxic, una parella —Viviana i Enrique Corcuera— van posar sense voler les bases del que es convertiria en un esport global.
Viviana, una elegant socialite argentina i una apassionada jugadora d'esports de raqueta, va ser el cor del joc. Ella i l'Enrique, un home de negocis ric, es van trobar adaptant una pista de tennis a casa seva, inventant noves regles a mesura que anaven. L'amor de Viviana pel joc era inquebrantable, tant és així que quan es van canviar de casa i Enrique va dubtar a l'hora de construir una pista adequada a la nova casa d'Acapulco, va deixar clar:
"Ni pista de pàdel, ni Viviana".
Enrique va rebre el missatge.
Molt per sobre de la lluent costa d'Acapulco, entre figueres i calèndules, va néixer el pàdel: els seus primers ral·lis es van jugar sota un sol daurat mexicà. Després de la seva creació a Mèxic, l'esport es va estendre primer a Espanya i Argentina, on es va convertir en més que un joc; es va convertir en una passió. A l'Argentina i Espanya, el pàdel va enlairar a un ritme sorprenent, amb parcs, clubs i complexos turístics construint pistes per satisfer la demanda. Fins al dia d'avui, l'Argentina i Espanya han dominat l'esport, guanyant tots els campionats del món de pàdel des que va començar la competició el 1992, tant en dobles masculí com en femení.
Durant dècades, el pàdel va prosperar a les comunitats hispanoparlants, mentre que gran part del món no s'adonava. Només en els últims anys l'esport ha començat a trencar-se internacionalment, ara en auge a Itàlia, Suècia i més enllà. El secret ha desaparegut i el següent capítol del pàdel s'està escrivint molt més enllà de les seves arrels llatines.
Avui dia, segueix sent un dels rars esports practicats en nombre gairebé igual per homes i dones. A diferència de molts esports de raqueta, on la participació d'homes i dones està molt esbiaixada, el pàdel és realment inclusiu, un joc on el poder importa molt menys que la precisió, la ubicació i el treball en equip.
A Espanya, el pàdel ja és el segon esport més practicat després del futbol. A tot Europa, està creixent a un ritme imparable i, tanmateix, al Regne Unit, als Estats Units i a bona part del món, segueix sent una joia sense descobrir, de moment.
That won’t last much longer.
Prova-ho aquí, a Eivissa, on les condicions són perfectes, les pistes a punt i el joc és més que un esport, forma part del ritme de l'illa.
Les pistes de pàdel estan obertes. El joc està cridant. Fareu un pas?
© Copyright 2025 Can Frare Ibiza
Català 
English (UK) 
Español 
Français